LaMov  (Aragó)

Dansa
Data: Dissabte 16/01/2027
Hora: 2/4 de 9 del vespre
Lloc: Teatre Ateneu
Durada: 80 minuts (inclou pausa de 15 minuts)
Preu: 15 €
Descomptes: 15%: Carnet de la Biblioteca de Tàrrega;  20%:Tr3sc, Carnet Jove, majors de 65 anys, aturats i persones amb discapacitat; 5€: Menors de 18 anys
 
Fitxa artística:
L’ocell de foc
Direcció i coreografia: Víctor Jiménez
Música: Igor Stravinsky i Jorge Sarnago
Ballarins: Paula Rodríguez, Imanol López, Daniel Romance, María Bosch, Fermín López, Ainhoa Fernández, Daniela Rodríguez i Hugo Fidalgo

La consagració de la primavera
Direcció i coreografia: Olga Roriz
Música: Igor Stravinsky (interpretada per l’Orquestra Filharmònica de Berlín dirigida per Herbert von Karajan)
Ballarins del Conservatori Municipal Professional de Dansa de Saragossa (CMPDZ): Malena Martí, Carla Royo, Álvari Rodes i Alfonso Ortigosa (suplents: Verónica Pérez i Alba Olmedo)

Sinopsi: 

Un espectacle format per dues obres mestres d’Stravinski (L’ocell de foc i La consagració de la primavera) expressades de manera intensa i apassionada a través de la dansa neoclàssica i contemporània. Un espectacle format per dues obres mestres d’Stravinski, L’ocell de foc i La consagració de la primavera, coreografiades per Víctor Jiménez i Olga Roriz respectivament, que permeten a la Companyia LaMOV expressar-se de manera intensa i apassionada a través de la dansa neoclàssica i contemporània.
L’ocell de foc
LaMov presenta una reinterpretació de L’ocell de foc, símbol del renaixement i la metamorfosi. La companyia explora la intensitat emocional de la obra mestra de Stravinsky combinant rigor metodològic amb creativitat desbordant. En un espai contemporani i poc convencional, els ballarins despleguen el seu virtuosisme tècnic i artístic en duos, solos i conjunts. La exigent partitura de Stravinsky porta els intèrprets al límit, exigint precisió gairebé militar. Aquesta producció és un viatge fascinant entre el passat i el futur, on la música i la dansa s’entrellacen per celebrar la renovació i el ressorgiment del esperit humà, de l’au fènix.
La consagració de la primavera
La música és intocable, en el sentit inalterable. El tema i gairebé tot el guió que el sustenta em semblen prou atractius, bells, coherents i, d'alguna manera, actuals com per no sentir la necessitat de canviar-ho. Afegiré escenes com el Preludi (amb un sol iniciàtic i premonitori de Savi) i la Introducció del segon acte (amb el comiat dels homes a les dones). La postura mental i, per tant, física de l'Elegida és un tema central. L'Elegida no és una pobra víctima condemnada a ballar fins a la mort perquè la consumació del seu sacrifici apaivagui als déus. La meva Triada vol salvar el món, encara que hagi de ballar fins a morir. No hi ha drama ni patiment. Per a ella, no n'hi ha condemna sinó alliberament. La seva lluita es redueix a superar el cansament.