Els Buonaparte
Produccions Teatre Akadèmia
Gènere: Comèdia
Data : 28 de setembre
Hora: 20.30 h
Durada: 80'
Preu: 20 €
Descomptes: 15%: Carnet de la Biblioteca de Tàrrega; 20%:Tr3sc, Carnet Jove, majors de 65 anys, aturats i persones amb discapacitat; 5€: Menors de 18 anys
Fitxa artística:
Autoria: Ramon Madaula
Direcció: Sílvia Munt
Repartiment: Pau Roca, David Bagés i Oriol Guinart
Espai escènic: Sebastià Brosa i Paula Bosch
Il·luminació: Lluís Serra
Vestuari: Carlota Ricart
Espai sonor: Sergi Andrades
Ajudantia de direcció: Concha Milla
Coach vocal: Jordi Vidal
Construcció d’escenografia: Art Coolers
Confecció de vestuari: Taller Goretti Puente
Regidoria: Bibiana Guzmán
Cap de producció: Meri Notario
Ajudantia de producció: Maria Antolin
Fotografies: Sílvia Poch
Agraïments: Montse Amenós i Julián Brun
Distribució: Bitò
Sinopsi :
Després d’envair la península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà Josep. José I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. Nou dies més tard, després de la derrota de Bailèn, els dos germans es troben in extremis en una casa pairal als afores de Vitòria, quan Pepe Botella fugia espaordit cap a França, per exigir-li el seu retorn a Madrid. Comença aquí un combat dialèctic esmolat i rigorós, en una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances. És un tros d’història que val la pena explicar, perquè com sempre el que ens interessa és com de patèticament sublims poden ser els grans homes…
Després d’envair la península Ibèrica i destronar els Borbons, Napoleó Bonaparte asseu en el tron d’Espanya i de les Índies el seu germà Josep. José I arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808. Nou dies més tard, després de la derrota de Bailèn, els dos germans es troben in extremis en una casa pairal als afores de Vitòria, quan Pepe Botella fugia espaordit cap a França, per exigir-li el seu retorn a Madrid. Comença aquí un combat dialèctic esmolat i rigorós, en una nit de confessions, gelosies, disputes i malfiances. És un tros d’història que val la pena explicar, perquè com sempre el que ens interessa és com de patèticament sublims poden ser els grans homes…